5. Coses que em fan il·lusió

Després d'una llarga hibernació, i valgui la redundància, em fa il·lusió compartir alguns detalls que em fan il·lusió. Per no deixar de ser jo, ho faré amb una llista. Som-hi!

Em fa il·lusió...

1. Tornar a escriure després de tant de temps perquè inesperadament m'han recordat que aquest blog existeix i m'han encoratjat a fer-ho.

2. Que se m'acudeixi el contingut de l'entrada sense cap esforç mentre torno en cotxe de la biblioteca en comptes de pensar quina part del temari del següent examen em queda per estudiar.

3. Que els reis m'hagin portat una bufanda taronja enorme que és un 'arma de doble filo': igual em protegeix del fred en un hipotètic viatge a Sibèria, que m'hi ofego dins.

4. Tenir l'enorme privilegi de poder triar el futur a curt termini que em vingui més de gust, que no necessàriament és el més fàcil ni el que objectivament pugui semblar que em convé més. Fer-ho.

5. Rellegir el que vaig escriure fa més d'un any i:
5.1 Reafirmar-ne aspectes.
5.2 Adonar-me que la percepció canvia amb el temps; coses que en el seu moment vaig considerar errors han resultat no ser-ho en absolut.

6. Deduïr de 4 i 5 que en aquest últim any dec haver après moltíssim 'de la vida'.

7. Que algú que fa infinit temps que no m'ho deia, em recordi que m'estima moltíssim.

8. Saber que aquesta llista és incompleta.


No sé si m'estic tornant més optimista o més pàmfila ni si aquest estat és transitori o permanent, però en qualsevol cas és el que hi ha ara. :)

4. Una de cal y otra de arena.

Seré molt breu avui:

1. Els errors es paguen. Tots. Sempre. Només espero que els meus no em surtin gaire cars.
2. Parlant la gent s'entén. És fantàstic.

Que sí, que són tòpics com catedrals... però sempre arriba un dia en què obres els ulls i t'adones que probablement els tòpics són tòpics per alguna cosa. No sé si m'explico...

3. Entrada ensucrada.

Avui m'he forçat a PARAR una estona per ordenar els meus pensaments. Ho hauria de fer més sovint; sinó m'embalo, i m'embalo, i m'embalo fent coses urgents (i potser en el fons no tan importants) fins que peto. Pensava que necessitava certa serenor per escriure, però ara, davant del teclat m'adono que va al revés: escriure me la dóna.

En qualsevol cas, avui em ve de gust compartir que:

1. M'he enamorat de u_mä i La Bien Querida: totes dues propostes són escandalosament dolces i senzilles. A vegades em sorprèn la diversitat dels meus gustos: del quasi cinisme de Pulp a l'innocència d'aquesta gent, del Roald Dahl per nens, al Roald Dahl per adults... Suposo que tot va a dies... seran les hormones?

2. Londres és CARÍSSIM. No estic pas descobrint la sopa d'all, ho sé, però 4 pounds per un single ride ticket al metro em sembla una autèntica aberració. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

3.No és el mateix liderar una reunió que moderar-la. Per tal aquesta sigui efectiva, cal que els dos rols siguin duts a terme per dues persones diferents. Don't hesitate to ask in case further information about the topic is required.

4. Trobar la solució analítica de les equacions de Navier-Stokes està premiat amb un milió de dòlars. El "Gordo de Navidad" són 3 milions d'euros... i diria que la probabilitat de tenir èxit és més alta.

5. Durant la Mercè em vaig fixar en les parelles que hi havia al concert de Mishima. Vaig ser conscient que compartir un concert amb algú que t'estima és molt bonic, i que és una de les poques coses que ara mateix envejo.

6. No haig de deixar passar tant temps entre entrades, perquè llavors m'oblido de la meitat del que volia dir... i em frustro.

I finalment, la cirereta del pastís:

7. Haig d'intentar molt seriosament NO AVANÇAR ESDEVENIMENTS, NI "JUMP TO CONCLUSIONS", que diuen en anglès. Aquestes tendències són dos dels meus principals defectes a pulir. Em fan patir innecessàriament a mi i als que m'envolten. Ja em preocuparé quan toqui, si és que realment toca. Només el fet d'adonar-me'n ja és un pas prou gran per mi. Ara només cal aconseguir posar-ho en pràctica.

2. No sóc una "desarraigá".

A casa meva pensen que he sortit una mica desarraigá. Molts dels meus amics també. En el fons ho entenc; necessito menys de mitja excusa per anar-me'n a llocs totalment random jo sola, i no sóc de les que truca gaire quan marxa de viatge.

De fet, fins aquest estiu, jo també m'hi considerava. Darrerament, però, he descobert que no ho sóc tant. La meva atracció per les cultures estrangeres i les meves ganes de sortir del país es deuen a altres causes, com ara que sóc una persona curiosa i que necessito que em deixin tenir el meu espai. Viatjar és la solució perfecta quan començo a notar que Terrassa m'ofega.

Durant molt de temps he pensat que no em faria res establir-me per sempre lluny d'aquí, però ara m'adono que no ho veig tant clar. No em fa gens de por marxar un any, dos, els que siguin... però sí que em fa por no tornar. I és que m'he adonat que sóc molt catalana. Molt.

M'omplen les coses més insignificants de la meva vida quotidiana, com esmorzar un entrepà de formatge (amb pà amb tomàquet, sempre), i un cafè amb llet (dels d'aquí, no un americano aigualit!) mentre llegeixo el diari. Coses que podria reproduir en qualsevol lloc, però que mai serien iguals.

També m'he adonat de com de bonic n'és el català. No ho havia notat mai, suposo que pel fet d'haver-lo fet servir sempre. Encara que a vegades hagués marxat força dies a l'estranger, sempre m'havia acabat trobant algú de la terra i m'havia pogut deixar anar. Aquest any he estat més temps que mai sense poder-lo fer servir... i suposo que ha estat així que l'he començat a valorar més.

Perquè he après que no canviaria un nena per un dear. Perquè en català hi ha un insult per cada cas (gaudiu!), i a ells no els pots treure de motherfucker i asshole. Perquè m'agrada pensar així i espero que no sigui només "el síndrome posvacacional".



[És curiós com em vénen al cap aquestes reflexions pels voltants de la Diada... molt adient tot plegat. :)]

1bis. Some more stuff about my summer.

I'm still writing in English. It's easier to me to pretend the summer's not over yet this way. There's some stuff I forgot to say in my previous update, and some other stuff I just figured out such as:

1. If you ever go to India, please remember to take pills against diarrhea with you. Take twice the amount you'd say you might need, not less.
2. Gmail's "Reply to all" sucks. It should definately be default when a mail's been sent to a group of people.
3. It seems to me that having a blog significantly increases one's self-esteem!

I promise I won't keep correcting myself from now on (as we say in Spanish: 'Segundas partes nunca fueron buenas') - I just needed an excuse keep talking about my summer so that I could show you this:


I saw it inside a library; kids were supposed to answer if they had had a good summer. I might not be a kid any more (not sure about that, though) but I wanted to share with the world that I did have a great summer. So thanks, everyone.

1. What I learnt this summer.

My first list is written in English as it's the language that I've been speaking to most of the people who taught me all this. Here's some of the stuff I learnt from them:

1. Kings of Convenience, Jake Harper and Roald Dahl's 'Charlie And The Chocolate Factory' are awesome.
2. Carbonara sauce should be made mostly with eggs and a little bit of cream, not the other way around.
3. Napolitan is way closer to Catalan than I would have ever imagined.
4. Some words and expressions in both foreign and my own language such as: Budmo! (Ukranian, should be repeated 3 times, used as "cheers"), namaste (Hindi word for 'hello'), 'Nai, a quant va la uva?' (Català de Lleida, the funniest I've heard lately . Too hard to explain here though, so contact me in case you require further information about the topic.)
5. Benidorm is VERY UGLY.
6. Punctuation signs vary a lot in every language. While we tend to use '...' , ';', and lots of '( )', I realised that Scandinavians use '-' instead.
7. It's always better to regret something you've done than something you didn't do. And what's even better: most of the times you won't even regret anything, as the fact that things turned out different as expected doesn't necessarily make them bad at all.
8. What 'grocs' are, how to identify them, and who are mine.
9. 99,99999% of young Croatians speak super cool English.
   

As you might have imagined, concepts are randomly organized; stayed just like they came to my mind. I wish I was able to keep learning like this forever, but I somehow feel this is gonna be one of the longest lists ever... :)

0. El com i perquè de tot plegat

Sempre m'havia rondat pel cap la idea de tenir el meu propi blog, però suposo que em faltaven dues coses: saber com volia que fos i una empenteta.

No fa massa dies, conscient que se m'acabava l'estiu, vaig començar a fer-ne balanç i em vaig adonar de les moltes coses que he après. La primera idea que vaig tenir va ser fer-ne una llista, i potser compartir-la com a nota al Facebook, però no vaig trigar massa en visualitzar aquest blog.

Vaig tenir la sort de tenir a la persona adequada al costat en aquell moment i, al revés de com sol ser habitual, el dia del seu aniversari em va regalar aquest blog. La idea és anar deixant escrit tot allò que m'hagi agradat aprendre. Per això no escriuré pas per rutina; només quan tingui alguna cosa a dir. Probablement l'idioma amb què ho faci anirà variarant segons el cas, així com la freqüència de les entrades. Dubto que aprengui gaire coses (en el sentit que pren aquí per mi la paraula "aprendre") en època d'examens tancada a la biblio de la UAB... Mai se sap però, a vegades els breaks d'estudi dónen força de sí i s'arriba a conclusions interessants!

Com que un dels meus defectes principals és la mania d'avançar esdeveniments, diria que les entrades futures tendiran a ser breus i en forma de llista (m'encanten!).

Benvinguts a bord, senyors.