Seré molt breu avui:
1. Els errors es paguen. Tots. Sempre. Només espero que els meus no em surtin gaire cars.
2. Parlant la gent s'entén. És fantàstic.
Que sí, que són tòpics com catedrals... però sempre arriba un dia en què obres els ulls i t'adones que probablement els tòpics són tòpics per alguna cosa. No sé si m'explico...
viernes, 26 de noviembre de 2010
martes, 16 de noviembre de 2010
3. Entrada ensucrada.
Avui m'he forçat a PARAR una estona per ordenar els meus pensaments. Ho hauria de fer més sovint; sinó m'embalo, i m'embalo, i m'embalo fent coses urgents (i potser en el fons no tan importants) fins que peto. Pensava que necessitava certa serenor per escriure, però ara, davant del teclat m'adono que va al revés: escriure me la dóna.
En qualsevol cas, avui em ve de gust compartir que:
1. M'he enamorat de u_mä i La Bien Querida: totes dues propostes són escandalosament dolces i senzilles. A vegades em sorprèn la diversitat dels meus gustos: del quasi cinisme de Pulp a l'innocència d'aquesta gent, del Roald Dahl per nens, al Roald Dahl per adults... Suposo que tot va a dies... seran les hormones?
2. Londres és CARÍSSIM. No estic pas descobrint la sopa d'all, ho sé, però 4 pounds per un single ride ticket al metro em sembla una autèntica aberració. Perdoneu, però algú ho havia de dir.
3.No és el mateix liderar una reunió que moderar-la. Per tal aquesta sigui efectiva, cal que els dos rols siguin duts a terme per dues persones diferents. Don't hesitate to ask in case further information about the topic is required.
4. Trobar la solució analítica de les equacions de Navier-Stokes està premiat amb un milió de dòlars. El "Gordo de Navidad" són 3 milions d'euros... i diria que la probabilitat de tenir èxit és més alta.
5. Durant la Mercè em vaig fixar en les parelles que hi havia al concert de Mishima. Vaig ser conscient que compartir un concert amb algú que t'estima és molt bonic, i que és una de les poques coses que ara mateix envejo.
6. No haig de deixar passar tant temps entre entrades, perquè llavors m'oblido de la meitat del que volia dir... i em frustro.
I finalment, la cirereta del pastís:
7. Haig d'intentar molt seriosament NO AVANÇAR ESDEVENIMENTS, NI "JUMP TO CONCLUSIONS", que diuen en anglès. Aquestes tendències són dos dels meus principals defectes a pulir. Em fan patir innecessàriament a mi i als que m'envolten. Ja em preocuparé quan toqui, si és que realment toca. Només el fet d'adonar-me'n ja és un pas prou gran per mi. Ara només cal aconseguir posar-ho en pràctica.
En qualsevol cas, avui em ve de gust compartir que:
1. M'he enamorat de u_mä i La Bien Querida: totes dues propostes són escandalosament dolces i senzilles. A vegades em sorprèn la diversitat dels meus gustos: del quasi cinisme de Pulp a l'innocència d'aquesta gent, del Roald Dahl per nens, al Roald Dahl per adults... Suposo que tot va a dies... seran les hormones?
2. Londres és CARÍSSIM. No estic pas descobrint la sopa d'all, ho sé, però 4 pounds per un single ride ticket al metro em sembla una autèntica aberració. Perdoneu, però algú ho havia de dir.
3.No és el mateix liderar una reunió que moderar-la. Per tal aquesta sigui efectiva, cal que els dos rols siguin duts a terme per dues persones diferents. Don't hesitate to ask in case further information about the topic is required.
4. Trobar la solució analítica de les equacions de Navier-Stokes està premiat amb un milió de dòlars. El "Gordo de Navidad" són 3 milions d'euros... i diria que la probabilitat de tenir èxit és més alta.
5. Durant la Mercè em vaig fixar en les parelles que hi havia al concert de Mishima. Vaig ser conscient que compartir un concert amb algú que t'estima és molt bonic, i que és una de les poques coses que ara mateix envejo.
6. No haig de deixar passar tant temps entre entrades, perquè llavors m'oblido de la meitat del que volia dir... i em frustro.
I finalment, la cirereta del pastís:
7. Haig d'intentar molt seriosament NO AVANÇAR ESDEVENIMENTS, NI "JUMP TO CONCLUSIONS", que diuen en anglès. Aquestes tendències són dos dels meus principals defectes a pulir. Em fan patir innecessàriament a mi i als que m'envolten. Ja em preocuparé quan toqui, si és que realment toca. Només el fet d'adonar-me'n ja és un pas prou gran per mi. Ara només cal aconseguir posar-ho en pràctica.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)